RENÉ DESCARTES (1596 - 1650)

René Descartes, el pare de la Geometria Analítica, va néixer el 31 de març a la localitat francesa de La Haye (avui Descartes, prop de Tours) i va morir l’11 de febrer a Estocolm. La seva família posseïa una fortuna considerable que li va permetre portar una vida folgada.

Als vint anys va obtenir el batxillerat i la llicenciatura en Lleis. Des dels vint-i-un anys fins als vint-i-nou, Descartes es va dedicar a viatjar per Europa; es va allistar als exèrcits de Maurici Nassau i Maximilià V de Baviera. En aquesta època va estudiar matemàtiques i física sota la direcció del científic holandès Isaak Beeckman (1588 – 1637), alumne del matemàtic, enginyer, musicòleg i politòleg belga Simon Stevin (1548 – 1620 ).

Al 1625 va retornar a França i, a París, va pertànyer al cercle científic del pare Marín Mersenne (1588 – 1648 ), antic company en el col·legi jesuïta de La Flêche. Durant la seva estada parisenca, René va dur una vida poc recomanable, dominada pel joc, fins que es va retirar a la seva casa de Saint Germain i va començar un intens treball en Filosofia, Física i Matemàtica. En el 1628 va emigrar a Holanda; hi va romandre quasi vint anys. En el 1649 va acceptar la invitació de la reina Cristina de Suècia i va viatjar a Estocolm.

Els coneixements de Descartes van ser enciclopèdics atès que, a més de la Filosofia, la Física i la Matemàtica, va cultivar l’Òptica, la Química, la Música, la Mecànica, l’Anatomia, l’Embriologia, la Medicina, l’Astronomia i la Metereologia. En matemàtiques, la seva obra cabdal va ser La Géometrie, que es va publicar l’any 1637 com a apèndix del seu famós Discurs del Mètode. S’hi estableixen les bases de la Geometria Analítica, disciplina en què, aplicant l’àlgebra a l’estudi de la geometria, qualsevol línia corba es pot expressar mitjançant una equació.

S’explica que la idea d’aquesta nova geometria li va sorgir quan, contemplant el moviment d’una mosca en el sostre de la seva habitació, va pensar que la trajectòria de l’insecte es podia descriure en funció de la seva distància a les parets adjacents.

Amb Descartes es va iniciar la pràctica d’usar les últimes lletres de l’alfabet per a les incògnites i les primeres per als paràmetres. Al mateix temps, l’autor del Discurs del Mètode, solia igualar a zero el primer membre de qualsevol equació.

--------------------------------------

Descripció algebraica d’una corba.