PIERRE DE FERMAT (1601 - 1665)

Fermat ha estat un dels grans genis de la cultura francesa, una de les figures més apassionants  de la Història de la Ciència i un dels matemàtics més insignes de tots els temps. Amb una eminent erudició humanista i un profund coneixement de l’antiguitat clàssica, Fermat escrivia amb elegància i amb fervor líric versos en llatí, francès i espanyol. Però la seva autèntica passió, més intensa encara que la poesia, van ser les Matemàtiques, en plural, perquè va intervenir de forma significativa en tots els camps: Geometria clàssica,  Geometria analítica, Càlcul diferencial i integral, Probabilitat i Teoria de Nombres.

Fermat posseïa un prodigiós coneixement de la matemàtica grega; en Diofant s’origina la seva ingent contribució al naixement i desenvolupament de la Teoria de Nombres, on el seu nom s’associa a un dels més famosos problemes de la Matemàtica (resolt definitivament el 1995); d’Apol·loni, de Pappus, i de l’Àlgebra renaixentista de Viète, neix la seva Geometria analítica (el pla cartesià, hauria d’anomenar-se, amb més raó, pla fermatià); finalment, d’ambdues influències, i en connexió amb els treballs d’Arquimedes, sorgeixen nombrosos artificis infinitesimals, diferencials i integrals, que són les principals línies directrius cap al Càlcul infinitesimal de Newton i de Leibnitz.

Fermat va plasmar en alguns manuscrits només una part dels seus genials descobriments i, potser per modèstia, potser per no convertir una apassionada afecció en professió (era jurista), va refusar de publicar. L’essencial de la seva obra es troba en la seva inesgotable correspondència amb els científics coetanis. En les seves brillants epístoles dóna mostres d’una subtil intel·ligència sintètica que descobreix, inventa, analitza, argumenta, debat i demostra amb passió vehement. És quasi llegendari que Fermat escrivia observacions i troballes en els marges de les obres de Matemàtica grega de la seva magnífica biblioteca, d’on treia la inspiració de les seves idees. Aquí resideix el mític atractiu que té la figura de Fermat, el qual ocupa un lloc preeminent en la ment i en el cor de tots els matemàtics.

--------------------------------------

La conjectura de Fermat

La conjectura de Fermat, no demostrada fins al 1995 per Andrew Wiles, ha estat un dels problemes més cèlebres de tota la Història de la Matemàtica.