DivulgaMAT
Inicio - DivulgaMAT Facebook - DivulgaMAT Twitter - DivulgaMAT

Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Català) - Madame de Châtelet (1706-1749)
PDF Imprimir Correo electrónico
Martes 01 de Enero de 2008
Índice del artículo
Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Català)
Introducció
Equip
Índice da Exposició
Pitágoras (ca. 585-500 a.C)
Euclides (ca. 325-265 a.C.)
Arquímedes (ca. 287-212 a.C.)
Apolonio (ca. 262-190 a.C.)
Hipatia (¿?-415)
Al-Jwarizmi (s. IX)
Fibonacci (ca. 1175-1250)
Tartaglia y Cardano (ca. 1499-1557; 1501-1576)
Descartes (1596-1650)
Fermat (1601-1665)
Newton (1642-1727)
Leibniz (1646-1716)
Madame de Châtelet (1706-1749)
Euler (1707-1783)
Lagrange (1736-1813)
Sophie Germain (1776-1831)
Gauss (1777-1855)
Cauchy (1789-1857)
Abel (1802-1829)
Galois (1811-1832)
Riemann (1826-1866)
Sonia Kovaleskaia (1850-1891)
Poincaré (1854-1912)
Hilbert (1862-1943)
Emmy Noether (1882-1935)
Ventura Reyes Prosper (1863-1922)
Julio Rey Pastor (1888-1962)
Puig Adam (1900-1960)
Luís Santaló (1911-2001)
Miguel de Guzmán (1936-2004)
L'Exposició en els Centres educatius
Todas las páginas

MADAME DE CHÂTELET (1706 - 1749)

MADAME DE CHÂTELET

La marquesa de Châtelet, era una dama de l’alta aristocràcia francesa, que fàcilment podia haver viscut una vida immersa en els plaers superficials i, en canvi, va ser una activa participant en els esdeveniments científics que fan, de la seva època (el Segle de les Llums), un període excitant. En els seus salons, a més de discutir de teatre, literatura, música i filosofia, es polemitzava sobre els darrers esdeveniments científics.

Un cràter del planeta Venus duu el nom de Châtelet, en honor seu. Va néixer el 17 de desembre de 1706 a França, durant el regnat de Lluís XIV, i li van posar el nom de Gabrielle-Émilie Le Tonnelier de Breteuil. Des de la més tendra infantesa va tenir el desig de saber i va fer tots els esforços per tal d’aconseguir-lo. Sentia curiositat per tot, i tot ho volia comprendre. Als 19 anys es va casar amb el marquès de Châtelet-Lamon. El 6 de maig de 1734, Voltaire es va allunyar de París, per fugir de la justícia, i es refugià al castell de Cirey-Blaise, propietat del marquès de Châtelet. Émilie va decidir d’anar-hi a viure al 1735.

Va estudiar Descartes i, comprenent les relacions entre la Metafísica i la Ciència, va mantenir durant tota la seva vida l’exigència d’un pensament clar i metòdic, dominat per la raó.

Madame de Châtelet va divulgar els conceptes de càlcul diferencial i integral en el seu llibre “Les institucions de la física”, obra en tres volums, publicada al 1740, que fou escrita perquè el seu fill pogués comprendre la Física. No existia cap llibre en francès de Física que pogués servir per instruir els joves, i Émilie considerava que era una disciplina indispensable per tal de comprendre el món. En el pròleg, adreçant-se al seu fill, comenta les raons que l’han duta a escriure el llibre, i hi mostra la seva passió pel coneixement i per l’estudi, alhora que critica la ignorància, tan comú entre la gent del seu rang.

Cap al 1745 va començar a traduir l’obra Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de Newton, del llatí al francès, amb extensos i vàlids comentaris i suplements que en facilitaven molt la comprensió. Amb aquest treball va propagar el determinisme científic de Newton des d’Anglaterra a l’Europa continental. Quan Madame de Châtelet va morir, al 1749, ja estava acabada la traducció, que va ser publicada, finalment, l’any 1759, amb un elogiós prefaci de Voltaire.

--------------------------------------

Imatges del llibre “Les institucions de la física” (1740) de Madame de Châtelet.



 

© Real Sociedad Matemática Española. Aviso legal. Desarrollo web