DivulgaMAT
Inicio - DivulgaMAT Facebook - DivulgaMAT Twitter - DivulgaMAT

Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Català) - Gauss (1777-1855)
PDF Imprimir Correo electrónico
Martes 01 de Enero de 2008
Índice del artículo
Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Català)
Introducció
Equip
Índice da Exposició
Pitágoras (ca. 585-500 a.C)
Euclides (ca. 325-265 a.C.)
Arquímedes (ca. 287-212 a.C.)
Apolonio (ca. 262-190 a.C.)
Hipatia (¿?-415)
Al-Jwarizmi (s. IX)
Fibonacci (ca. 1175-1250)
Tartaglia y Cardano (ca. 1499-1557; 1501-1576)
Descartes (1596-1650)
Fermat (1601-1665)
Newton (1642-1727)
Leibniz (1646-1716)
Madame de Châtelet (1706-1749)
Euler (1707-1783)
Lagrange (1736-1813)
Sophie Germain (1776-1831)
Gauss (1777-1855)
Cauchy (1789-1857)
Abel (1802-1829)
Galois (1811-1832)
Riemann (1826-1866)
Sonia Kovaleskaia (1850-1891)
Poincaré (1854-1912)
Hilbert (1862-1943)
Emmy Noether (1882-1935)
Ventura Reyes Prosper (1863-1922)
Julio Rey Pastor (1888-1962)
Puig Adam (1900-1960)
Luís Santaló (1911-2001)
Miguel de Guzmán (1936-2004)
L'Exposició en els Centres educatius
Todas las páginas

CARL FRIEDRICH GAUSS (1777 - 1855)

Gauss

Va néixer a Braunschweig (Alemanya) i era fill d’una família humil. Des de molt petit va manifestar els seus dots matemàtics. Gràcies al seu geni precoç va aconseguir la protecció del duc Wilhem Ferdinand, la qual li va permetre de realitzar els seus estudis. Al 1795 comença els seus estudis de matemàtiques a la universitat de Göttingen.

Al 1796 demostra que el polígon regular de 17 costats es pot construir amb regle i compàs; resol, de pas, el problema clàssic de saber quins polígons regulars poden construir-se amb regle i compàs. A partir d’aquest moment comença a portar el seu Diari científic; al llarg de molts anys, hi anotarà els seus resultats més importants. Entre els 19 i els 21 anys va escriure la seva obra mestra Disquisitiones arithmeticae, publicada al 1801, que va convertir la Teoria de Nombres, l’Aritmètica superior, en una ciència unificada i sistemàtica.

Al 1801, utilitzant el seu mètode de mínims quadrats va fixar l’òrbita de Ceres a partir de les poques observacions de Piazzi. Al 1807 va obtenir la càtedra d’Astronomia de la universitat de Göttingen i la direcció del seu observatori astronòmic, càrrecs on va romandre fins a la fi de la seva vida.

Les aportacions de Gauss a la Matemàtica van ser extraordinàriament àmplies i en totes les branques on va treballar va deixar una empremta inesborrable. Va dur a terme recerques en Àlgebra (va exposar la primera demostració del Teorema fonamental de l’àlgebra), en Teoria de Nombres, en Geometria diferencial (Disquisitiones circa generales superficies curvas, 1827), Geometria no euclidiana, Anàlisi matemàtica, Geodèsia (triangulació de Hannover), Astronomia teòrica (Theoria motus corporum coelestium), i Teoria de l’Electricitat i Magnetisme (Allgemeine Theorie Erdmagnetismus, 1839).

Després de la seva mort, per iniciativa del Rei de Hannover, foren encunyades monedes en què es qualificava Gauss com a Princeps mathematicorum (Príncep dels matemàtics), apel·latiu que fins al dia d’avui  resta vinculat al seu nom. Tal com cita Sartorius von Waltershausen: “Gauss va ser senzill i sense afectació des de la seva joventut  fins al dia de la seva mort. Un petit estudi, una tauleta de treball amb un tapet verd, un pupitre pintat de blanc, un estret sofà i, després de complir els 70 anys, una butaca, una làmpada amb pantalla, una alcova fresca, aliments senzills, una bata i un gorro de vellut eren totes les seves necessitats”.

--------------------------------------

La campana de Gauss.

campana de Gauss

Gauss és el pare de la moderna teoria d’errors.

Va descobrir que la funció de distribució dels errors és , la cèlebre campana de Gauss.



 

© Real Sociedad Matemática Española. Aviso legal. Desarrollo web