Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Català) - Riemann (1826-1866) |
 |
 |
 |
| Martes 01 de Enero de 2008 | |||||||||
|
Página 25 de 35
BERNHARD RIEMANN (1826 - 1866)
Bernhard Riemann va néixer al 1826 a Breselenz, una vila del regne de Hannover, actualment part d’Alemanya. Ja des de molt jove va demostrar els seus grans dots matemàtics; se’n conta la següent anècdota: quan va acudir a l’escola secundària va establir relació amb el director de l’Institut, el qual li va permetre d’entrar a la seva biblioteca privada, que estava plena de llibres de matemàtiques avançades. Riemann va escollir un gruixut llibre de Legendre; era un llibre de no menys de 859 pàgines. Riemann va tornar al cap d’una setmana dient que havia estat un gran regal: li havia costat una setmana entendre’l! En aquest llibre es mencionava un tema que l’apassionaria la resta de la seva vida: la misteriosa i fascinant distribució dels nombres primers. Posteriorment es va matricular a la universitat de Göttingen per estudiar Teologia i Filosofia, tal com havien volgut els seus pares, però allà es va veure atret per la figura del savi C. F. Gauss, el qual li aconsellà d’anar a la universitat de Berlín per tal d’aprofundir encara més en matemàtiques. La figura de Gauss va ser crucial en l’esdevenir intel·lectual de Riemann; sota la seva tutela va fer la seva tesi doctoral. Anys més tard, al 1854, Gauss també va participar, com a membre del tribunal, en la dissertació de la defensa d’una memòria sobre Geometria duta a terme per Riemann. Podem dir que, possiblement, es tracti d’una de les millors i més profundes lliçons científiques presentades en la Història de la Ciència. Tracta sobre els fonaments de la Geometria; s’hi generalitza la Geometria dels grecs, la que Euclides va sintetitzar en els seus Elements. La seva contribució és tan important, que la unificació de totes les Geometries es coneix avui dia com a Geometria de Riemann i és bàsica per comprendre la Teoria de la Relativitat. Al 1859 va escriure la seva única publicació sobre els nombres primers, el tema que l’havia captivat durant molts anys; hi apareix la famosa Hipòtesi de Riemann. Set anys abans de morir va ser nomenat professor extraordinari de la universitat de Göttingen. Va ser un matemàtic excepcional; la seva particular visió de la Matemàtica, unida al seu interès per la Física i per la Filosofia, el va portar a endinsar-se en terrenys desconeguts en el seu temps. Guiat per la seva intuïció i per un perfeccionisme extrem, va marcar el camí a seguir a molts matemàtics.-------------------------------------- El cinquè postulat d’Euclides i les geometries no euclidianes. Per un punt P exterior a una “recta” L ...
|
|||||||||
| © Real Sociedad Matemática Española. Aviso legal. Desarrollo web |