HIPATIA (¿? - 415)

El nom d’Hipàtia significa la més gran. La llegenda d’Hipàtia d’Alexandria ens mostra una jove, verge i bella, matemàtica i filòsofa, la mort violenta de la qual marca un punt d’inflexió entre la cultura del raonament grec i l’obscurantisme del món medieval.

Com passa amb totes les biografies dels matemàtics (i matemàtiques) de l’antiguitat, se’n sap poc, de la seva vida i, de la seva obra, només se’n coneix una petita part. No se sap quan va néixer Hipàtia, però se sap que va morir al març del 415. Encara que per la seva formació podem considerar que era grega, i, per la  situació d’Alexandria, egípcia, com que va viure durant l’època de l’Imperi romà a Alexandria podem considerar-la, també, romana.

El seu pare, Teó, va ser també un il·lustre matemàtic, que va supervisar l’educació de la seva filla i, amb un esperit especialment obert per a la seva època, va permetre que desenvolupés els seus dots excepcionals i que es convertís en astrònoma, filòsofa i matemàtica.

Paradoxalment, la dada més coneguda en la vida d’Hipàtia  és la seva mort: per quaresma, al març del 415 va ser assassinada. Un grup de cristians exaltats, la van trobar al centre d’Alexandria: “la van arrencar del seu carruatge; la van deixar totalment nua; li van arrabassar la pell i la carn, fins que l’alè va abandonar el seu cos, que van esquarterar...” Els assassins d’Hipàtia no van ser castigats.

Però aquesta notorietat, deguda a la seva tràgica mort, ha fet que es perdin de vista les seves conquestes intel·lectuals i la seva autèntica biografia. Va ensenyar Matemàtica, Astronomia i Filosofia. Va ser recordada com una gran mestra i fou admirada per la magnitud dels seus coneixements. D’ella s’ha dit: “Va ser l’última científica pagana del món antic i la seva mort va coincidir amb els darrers anys de l’Imperi romà” i, també: “Ha arribat a simbolitzar la fi de la ciència antiga”.

Va comentar les grans obres de la matemàtica grega, com l’Aritmètica de Diofant (es considera que és la més antiga de les còpies que es conserven), les Còniques d’Apol·loni, el llibre III de l’Almagest de Ptolemeu i, probablement, juntament amb el seu pare, la resta de l’Almagest i els Elements d’Euclides. Va escriure un treball titulat “El Cànon astronòmic“ i va construir instruments científics, com l’astrolabi i l’hidroscopi.

--------------------------------------

Imatge d’un astrolabi (dues cares).