DivulgaMAT
Inicio - DivulgaMAT Facebook - DivulgaMAT Twitter - DivulgaMAT

Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Català) - Fibonacci (ca. 1175-1250)
PDF Imprimir Correo electrónico
Martes 01 de Enero de 2008
Índice del artículo
Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Català)
Introducció
Equip
Índice da Exposició
Pitágoras (ca. 585-500 a.C)
Euclides (ca. 325-265 a.C.)
Arquímedes (ca. 287-212 a.C.)
Apolonio (ca. 262-190 a.C.)
Hipatia (¿?-415)
Al-Jwarizmi (s. IX)
Fibonacci (ca. 1175-1250)
Tartaglia y Cardano (ca. 1499-1557; 1501-1576)
Descartes (1596-1650)
Fermat (1601-1665)
Newton (1642-1727)
Leibniz (1646-1716)
Madame de Châtelet (1706-1749)
Euler (1707-1783)
Lagrange (1736-1813)
Sophie Germain (1776-1831)
Gauss (1777-1855)
Cauchy (1789-1857)
Abel (1802-1829)
Galois (1811-1832)
Riemann (1826-1866)
Sonia Kovaleskaia (1850-1891)
Poincaré (1854-1912)
Hilbert (1862-1943)
Emmy Noether (1882-1935)
Ventura Reyes Prosper (1863-1922)
Julio Rey Pastor (1888-1962)
Puig Adam (1900-1960)
Luís Santaló (1911-2001)
Miguel de Guzmán (1936-2004)
L'Exposició en els Centres educatius
Todas las páginas

LEONARDO DE PISA (FIBONACCI) (ca. 1175 - 1250)

FIBONACCI

El matemàtic més notable i productiu de tota l’edat mitjana va ser Leonardo de Pisa, conegut també com a Leonardo pisà, i com a Fibonacci.

Al 1192, el pare de Leonardo va ser nomenat  director d’una companyia comercial de Bugia (Algèria) i, en aquesta ciutat, Fibonacci va rebre les ensenyances d’un mestre àrab i va aprendre a calcular amb les xifres indo-aràbigues, que s’usen en l’actualitat. Leonardo va viatjar per Egipte, Síria, Grècia, Sicília i pel sud de França i es va relacionar amb erudits i estudiosos de la Matemàtica.

L’any 1200, Fibonacci va retornar a la seva Pisa natal i va escriure diverses obres de contingut matemàtic, de les quals s’han conservat només les següents: Liber Abaci (1202), Practica geometriae (1220), Flos (1225), Carta a Teodoro i Liber quadratorum (1225).

En el Liber Abaci, Leonardo de Pisa va donar un tractament satisfactori a l’Aritmètica i a l’Àlgebra. Al llarg dels quinze capítols del llibre, es mostra com anomenar i escriure els nombres del sistema indo-aràbic; s’hi desenvolupen mètodes de càlcul amb nombres naturals i fraccions; s’hi extreuen arrels quadrades i cúbiques; s’hi resolen problemes d’intercanvis, de companyies, d’al·ligació, etc., i s’hi estudien qüestions pràctiques de geometria. S’hi proposa el problema següent:

Quantes parelles de conills es produiran en un any, a partir d’una parella si, cada mes, qualsevol parella n’engendra una altra, que es reprodueix, al seu torn, des del segon mes?

La resolució de la qüestió anterior condueix a la famosa successió de Fibonacci: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 134, 34, 55, 89, 144, ... en la qual, cada terme, a partir del tercer, és igual a la suma dels dos anteriors.

Encara que pot semblar estrany, trobem la successió de Fibonacci en la disposició helicoïdal de les fulles en la tija (filotàxia), en algunes inflorescències de les flors compostes, en una font dissenyada pel matemàtic i escultor nord-americà Helaman Ferguson, en una xemeneia de la ciutat finlandesa de Turku, en dues escultures de l’australià Andrew Rogers localitzades a Jerusalem i en el desert d’Arava (Israel), ...

--------------------------------------

Mesos…

Fibonacci rabbits

Nombre de parelles de conills…



 

© Real Sociedad Matemática Española. Aviso legal. Desarrollo web