JULIO REY PASTOR (1888 - 1962)

Neix a Logronyo i mor a Buenos Aires. Suspèn l’ingrés a l’acadèmia militar i estudia Ciències exactes a Saragossa. Fa el doctorat a Madrid sobre Geometria projectiva i participa vivament en la creació de la Societat matemàtica espanyola (1911), de la qual és secretari.

Catedràtic d’Anàlisi matemàtica a Oviedo (1911) i a Madrid (1913), segueix la seva formació a Alemanya. Al 1915 funda el Laboratori i Seminari matemàtic, origen de la millor investigació matemàtica espanyola. La Institució cultural espanyola l’invita a anar a Buenos Aires, i el seu magisteri obté un gran èxit. En anar-hi, desapareix la Revista de la Societat matemàtica espanyola i, en tornar, funda la Revista hispanoamericana.

Després d’altres viatges, fixa la seva residència a l’Argentina i juga un paper cabdal en la modernització de les matemàtiques d’aquell país. Alterna, després, la seva activitat a Madrid, llevat del període comprès entre 1936 i 1947, en què es queda a l’Argentina, i ajuda a instal·lar-se a matemàtics espanyols exiliats.

Investiga en Geometria i, després, en Anàlisi, si bé la seva gran producció científica, amb 80 llibres i més de 300 articles, abasta tots els camps de la Matemàtica, i alguns de Física matemàtica, Filosofia, Història de la Ciència i Educació matemàtica. Tot i amb això, la seva obra escrita potser sigui superada per la qualitat i la passió de les seves classes i conferències.

És el líder i forjador d’escola a Espanya, Argentina i altres països llatinoamericans. Això no obstant, la seva creació matemàtica va poder ressentir-se de la seva tasca com a mestre (la matemàtica espanyola necessitava més que un solista virtuós, un gran director d’orquestra).

Acadèmic de Ciències i de la Llengua, president de la Societat matemàtica espanyola, director de l’Institut Jorge Juan (CSIC), etc.; ha estat el millor matemàtic espanyol de la primera meitat del segle XX.

--------------------------------------

Els seus manuals universitaris suposen una autèntica renovació en l’ensenyament matemàtic superior. Aquí es mostren els tres que, possiblement, hagin tingut més repercussió.