DivulgaMAT
Inicio - DivulgaMAT Facebook - DivulgaMAT Twitter - DivulgaMAT

Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Català) - Julio Rey Pastor (1888-1962)
PDF Imprimir Correo electrónico
Martes 01 de Enero de 2008
Índice del artículo
Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Català)
Introducció
Equip
Índice da Exposició
Pitágoras (ca. 585-500 a.C)
Euclides (ca. 325-265 a.C.)
Arquímedes (ca. 287-212 a.C.)
Apolonio (ca. 262-190 a.C.)
Hipatia (¿?-415)
Al-Jwarizmi (s. IX)
Fibonacci (ca. 1175-1250)
Tartaglia y Cardano (ca. 1499-1557; 1501-1576)
Descartes (1596-1650)
Fermat (1601-1665)
Newton (1642-1727)
Leibniz (1646-1716)
Madame de Châtelet (1706-1749)
Euler (1707-1783)
Lagrange (1736-1813)
Sophie Germain (1776-1831)
Gauss (1777-1855)
Cauchy (1789-1857)
Abel (1802-1829)
Galois (1811-1832)
Riemann (1826-1866)
Sonia Kovaleskaia (1850-1891)
Poincaré (1854-1912)
Hilbert (1862-1943)
Emmy Noether (1882-1935)
Ventura Reyes Prosper (1863-1922)
Julio Rey Pastor (1888-1962)
Puig Adam (1900-1960)
Luís Santaló (1911-2001)
Miguel de Guzmán (1936-2004)
L'Exposició en els Centres educatius
Todas las páginas

JULIO REY PASTOR (1888 - 1962)

Rey Pastor

Neix a Logronyo i mor a Buenos Aires. Suspèn l’ingrés a l’acadèmia militar i estudia Ciències exactes a Saragossa. Fa el doctorat a Madrid sobre Geometria projectiva i participa vivament en la creació de la Societat matemàtica espanyola (1911), de la qual és secretari.

Catedràtic d’Anàlisi matemàtica a Oviedo (1911) i a Madrid (1913), segueix la seva formació a Alemanya. Al 1915 funda el Laboratori i Seminari matemàtic, origen de la millor investigació matemàtica espanyola. La Institució cultural espanyola l’invita a anar a Buenos Aires, i el seu magisteri obté un gran èxit. En anar-hi, desapareix la Revista de la Societat matemàtica espanyola i, en tornar, funda la Revista hispanoamericana.

Després d’altres viatges, fixa la seva residència a l’Argentina i juga un paper cabdal en la modernització de les matemàtiques d’aquell país. Alterna, després, la seva activitat a Madrid, llevat del període comprès entre 1936 i 1947, en què es queda a l’Argentina, i ajuda a instal·lar-se a matemàtics espanyols exiliats.

Investiga en Geometria i, després, en Anàlisi, si bé la seva gran producció científica, amb 80 llibres i més de 300 articles, abasta tots els camps de la Matemàtica, i alguns de Física matemàtica, Filosofia, Història de la Ciència i Educació matemàtica. Tot i amb això, la seva obra escrita potser sigui superada per la qualitat i la passió de les seves classes i conferències.

És el líder i forjador d’escola a Espanya, Argentina i altres països llatinoamericans. Això no obstant, la seva creació matemàtica va poder ressentir-se de la seva tasca com a mestre (la matemàtica espanyola necessitava més que un solista virtuós, un gran director d’orquestra).

Acadèmic de Ciències i de la Llengua, president de la Societat matemàtica espanyola, director de l’Institut Jorge Juan (CSIC), etc.; ha estat el millor matemàtic espanyol de la primera meitat del segle XX.

Irascible i crític amb la situació d’endarreriment del país, va ser, en canvi, molt desprès (va arribar a sufragar despeses de la Societat matemàtica i de la Revista) i també molt generós amb els seus deixebles. Va aconseguir un notable avenç en tota la Matemàtica de parla hispana i fou un dels artífexs del renéixer d’Espanya.

--------------------------------------

Els seus manuals universitaris suposen una autèntica renovació en l’ensenyament matemàtic superior. Aquí es mostren els tres que, possiblement, hagin tingut més repercussió.

portada libro
portada libro
portada libro


 

© Real Sociedad Matemática Española. Aviso legal. Desarrollo web