DivulgaMAT
Inicio - DivulgaMAT Facebook - DivulgaMAT Twitter - DivulgaMAT

Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Valencià) - Cauchy (1789-1857)
PDF Imprimir Correo electrónico
Martes 01 de Enero de 2008
Índice del artículo
Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Valencià)
Introducció
Equip
Índice da Exposició
Pitágoras (ca. 585-500 a.C)
Euclides (ca. 325-265 a.C.)
Arquímedes (ca. 287-212 a.C.)
Apolonio (ca. 262-190 a.C.)
Hipatia (¿?-415)
Al-Jwarizmi (s. IX)
Fibonacci (ca. 1175-1250)
Tartaglia y Cardano (ca. 1499-1557; 1501-1576)
Descartes (1596-1650)
Fermat (1601-1665)
Newton (1642-1727)
Leibniz (1646-1716)
Madame de Châtelet (1706-1749)
Euler (1707-1783)
Lagrange (1736-1813)
Sophie Germain (1776-1831)
Gauss (1777-1855)
Cauchy (1789-1857)
Abel (1802-1829)
Galois (1811-1832)
Riemann (1826-1866)
Sonia Kovaleskaia (1850-1891)
Poincaré (1854-1912)
Hilbert (1862-1943)
Emmy Noether (1882-1935)
Ventura Reyes Prosper (1863-1922)
Julio Rey Pastor (1888-1962)
Puig Adam (1900-1960)
Luís Santaló (1911-2001)
Miguel de Guzmán (1936-2004)
L'Exposició en els Centres educatius
Todas las páginas

AGUSTIN-LOUIS CAUCHY (1789 - 1857)

Cauchy

Neix a París, als inicis de la Revolució francesa. Des de molt jove s’interessa per les matemàtiques, però prèviament rep una formació humanística (Laplace recomanaria que no se li permetés abans obrir un llibre de matemàtiques ni escriure un simple nombre). Estudia Enginyeria de Camins, encara que treballa poc temps com a enginyer, ja que la seva autèntica vocació és la Matemàtica (ja als 17 anys resoldria importants problemes geomètrics).

Acèrrim catòlic i ferm partidari dels Borbons, en 1816 és nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de París, en ser-ne expulsats els acadèmics republicans. Imparteix classes als centres científics més prestigiosos de París, però en el 1830, fidel a les seves creences, es nega a prestar jurament a Lluís Felip d’Orleans i s’exilia fins al 1838. Quan Carles X torna al poder, Cauchy és nomenat baró i s’incorpora als seus antics llocs. De salut delicada, d’idees conservadores i no molt solidari, mort a Sceaux, després de rebre l’extremunció del cardenal de París.

Cauchy és un matemàtic profundament innovador. Fonamenta l’Anàlisi sobre el concepte de límit, a partir del qual estableix els de derivada, diferencial, integral definida (com el límit d’una suma), investiga la convergència de successions i de sèries, etc.

A ell es deuen els teoremes d’existència i d’unicitat de les equacions diferencials i en derivades parcials segons les seves condicions inicials, encara que el que més sobresurt és la seva Teoria de Funcions de Variable complexa.  A més a més, fa aportacions a gairebé tots els camps de la Matemàtica (Determinants, Grups de Permutacions, Teoria de Nombres, Geometria,...) i a alguns de la Física (Elasticitat, Ones, Dispersió i Polarització de la llum,...).

És, darrere d’Euler, el matemàtic més prolífic amb uns 800 treballs (el seu afany de produir més que ningú el va portar fins i tot a publicar dues vegades, per error, un mateix article). Gran premi de l’Acadèmia francesa i excel·lent professor (acudien a escoltar-lo des de tot Europa), Cauchy encarna el rigor matemàtic del segle XIX. Molt rigorós en matemàtiques..., però no tant en altres aspectes; afeccionat a col·leccionar rellotges, a vegades va ser enganyat amb falsificacions.

--------------------------------------

Integral de Cauchy

Integral de Cauchy



 

© Real Sociedad Matemática Española. Aviso legal. Desarrollo web