DivulgaMAT
Inicio - DivulgaMAT Facebook - DivulgaMAT Twitter - DivulgaMAT

Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Valencià) - Galois (1811-1832)
PDF Imprimir Correo electrónico
Martes 01 de Enero de 2008
Índice del artículo
Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Valencià)
Introducció
Equip
Índice da Exposició
Pitágoras (ca. 585-500 a.C)
Euclides (ca. 325-265 a.C.)
Arquímedes (ca. 287-212 a.C.)
Apolonio (ca. 262-190 a.C.)
Hipatia (¿?-415)
Al-Jwarizmi (s. IX)
Fibonacci (ca. 1175-1250)
Tartaglia y Cardano (ca. 1499-1557; 1501-1576)
Descartes (1596-1650)
Fermat (1601-1665)
Newton (1642-1727)
Leibniz (1646-1716)
Madame de Châtelet (1706-1749)
Euler (1707-1783)
Lagrange (1736-1813)
Sophie Germain (1776-1831)
Gauss (1777-1855)
Cauchy (1789-1857)
Abel (1802-1829)
Galois (1811-1832)
Riemann (1826-1866)
Sonia Kovaleskaia (1850-1891)
Poincaré (1854-1912)
Hilbert (1862-1943)
Emmy Noether (1882-1935)
Ventura Reyes Prosper (1863-1922)
Julio Rey Pastor (1888-1962)
Puig Adam (1900-1960)
Luís Santaló (1911-2001)
Miguel de Guzmán (1936-2004)
L'Exposició en els Centres educatius
Todas las páginas

EVARISTE GALOIS (1811 - 1832)

Galois

Evariste Galois va néixer a Bourg-la–Reine (París), en una família republicana sota l’imperi de Napoleó. Als 15 anys va descobrir les matemàtiques amb els Eléments de géometrie de Legendre. Es va presentar als exàmens d’ingrés de l’École Polytechnique sense cap preparació especial i no va aprovar. Als 17 anys va publicar el seu primer article a la revista Annales de Mathématiques pures et appliquées, on publicaven matemàtics de reconegut prestigi. Al 1829 es va presentar per segona vegada a l’Escola Politècnica i va suspendre després d’enfrontar-se al tribunal. A la fi ingressaria a l’École Normale. Al 1830 va publicar els seus primers treballs sobre Àlgebra, Anàlisi, Resolució d’Equacions i Teoria de Nombres al Bulletin des sciences mathématiques, astronomiques, physiques et chimiques, que van aparèixer juntament amb els dels grans matemàtics Chasles, Poisson i Cauchy.

Va demostrar que una equació general de grau superior a quatre no podia resoldre’s mitjançant radicals, alhora que proposava les condicions que havia de complir una equació de qualsevol grau perquè es pogués resoldre per radicals. En aquestes investigacions hi ha el germen de la Teoria de Grups (que avui serveix de fonament de camps tan diversos com l’Aritmètica, la Cristal·lografia, la Física de Partícules o les solucions del cub de Rubik). Amb 18 anys, va presentar una memòria sobre la solubilitat de les equacions a l’Acadèmia de Ciències. Cauchy, encarregat de la seva revisió, li va suggerir una redacció més clara. Va refer la seva memòria al 1830, però es va perdre entre els papers de Fourier, l’encarregat de revisar-la, després de morir. La va tornar a presentar al 1831, però Poisson en va fer un informe desfavorable.

Al 1831, en un banquet de republicans, va fer un brindis contra el rei Lluís Felip I, la qual cosa li va representar un mes de presó; hi va tornar arrel de la celebració de la presa de la Bastilla i hi va romandre nou mesos. Allà va desenvolupar el més profund de la seva obra matemàtica. A conseqüència d’una epidèmia de còlera va ser traslladat a la casa de repòs de Sieur Faultrier on va conèixer Stephanie, la filla del metge. Un camarada republicà el va desafiar a un duel, encara no se’n sap la raó, potser en relació a Stephanie. La nit anterior al duel, en què moriria, a l’edat de 20 anys, va acabar els seus treballs i va escriure tres cartes als seus amics en les quals els enviava les seves investigacions per tal que les fessin arribar a Gauss i a Jacobi. Al 1843 Liouville va comprovar que Galois havia resolt el problema de l’equació de cinquè grau de manera definitiva. Va presentar aquests treballs a l’Acadèmia de Ciències i els va publicar juntament amb dues memòries inèdites de Galois que sorprendrien el món científico.

--------------------------------------

La seva última carta, escrita la nit abans de la seva mort…

carta



 

© Real Sociedad Matemática Española. Aviso legal. Desarrollo web