EVARISTE GALOIS (1811 - 1832)

Evariste Galois va néixer a Bourg-la–Reine (París), en una família republicana sota l’imperi de Napoleó. Als 15 anys va descobrir les matemàtiques amb els Eléments de géometrie de Legendre. Es va presentar als exàmens d’ingrés de l’École Polytechnique sense cap preparació especial i no va aprovar. Als 17 anys va publicar el seu primer article a la revista Annales de Mathématiques pures et appliquées, on publicaven matemàtics de reconegut prestigi. Al 1829 es va presentar per segona vegada a l’Escola Politècnica i va suspendre després d’enfrontar-se al tribunal. A la fi ingressaria a l’École Normale. Al 1830 va publicar els seus primers treballs sobre Àlgebra, Anàlisi, Resolució d’Equacions i Teoria de Nombres al Bulletin des sciences mathématiques, astronomiques, physiques et chimiques, que van aparèixer juntament amb els dels grans matemàtics Chasles, Poisson i Cauchy.

Va demostrar que una equació general de grau superior a quatre no podia resoldre’s mitjançant radicals, alhora que proposava les condicions que havia de complir una equació de qualsevol grau perquè es pogués resoldre per radicals. En aquestes investigacions hi ha el germen de la Teoria de Grups (que avui serveix de fonament de camps tan diversos com l’Aritmètica, la Cristal·lografia, la Física de Partícules o les solucions del cub de Rubik). Amb 18 anys, va presentar una memòria sobre la solubilitat de les equacions a l’Acadèmia de Ciències. Cauchy, encarregat de la seva revisió, li va suggerir una redacció més clara. Va refer la seva memòria al 1830, però es va perdre entre els papers de Fourier, l’encarregat de revisar-la, després de morir. La va tornar a presentar al 1831, però Poisson en va fer un informe desfavorable.

--------------------------------------

La seva última carta, escrita la nit abans de la seva mort…