MIGUEL DE GUZMÁN OZÁMIZ (1936 - 2004)

Va néixer a Cartagena i va ser catedràtic d’Anàlisi de la universitat Complutense de Madrid, membre numerari de la Reial acadèmia de Ciències exactes, físiques i naturals, membre corresponent de l’Acadèmia nacional de Ciències de la República Argentina i president de la ICMI, Comissió internacional d’Instrucció matemàtica.

Va obtenir la llicenciatura de Filosofia a Munic, al 1961 i, l’any 1965, es va llicenciar en Matemàtiques i en Filosofia a la universitat Complutense. Es va doctorar a la universitat de Chicago, l’any 1968, dirigit per Alberto Calderón i, tornant a la Complutense, va obtenir-hi el doctorat el mateix any. A la Complutense va desenvolupar la seva tasca docent i investigadora fins a la seva mort; però també va ser professor a les universitats de Chicago, San Louis, Princeton, Suècia, Brasil, etc. Sota la seva direcció es va consolidar un ampli nucli d’investigadors amb un alt reconeixement internacional.

Una de les seves preocupacions va ser l’ensenyament de la Matemàtica a tots els nivells educatius. Fruit d’aquesta inquietud són els seus nombrosos articles, publicacions, conferències i cursos, així com els seus llibres de text, tan universitaris com de batxillerat; Differentiation of integrals in Rn Real variable methods in Fourier analysis, Ecuaciones diferenciales ordinarias, Teoría de estabilidad y control, Integración, etc.

La seva altra gran passió va ser la Divulgació matemàtica. Miguel de Guzmán és el més brillant divulgador matemàtic espanyol del segle XX.  Els seus títols, sempre amens, atractius i interessants, són ja clàssics a tot el món: Mirar y ver, Cuentos con cuentas, Aventuras matemáticas, Para pensar mejor, El rincón de la pizarra, Estructuras fractales, La experiencia de descubrir la geometría, etc. Miguel de Guzmán va ser també un pioner de la utilització d’internet per divulgar el saber matemàtic. Al mateix temps, va ser també un ardent defensor de la utilització dels recursos informàtics en l’ensenyament de les matemàtiques. Preocupat per les matemàtiques en si, però sobretot pel seu paper en la societat actual, l’any 1999 va endegar el projecte ESTALMAT (Estimulació del talent matemàtic), amb la finalitat de potenciar el desenvolupament de les habilitats matemàtiques en els joves.

Va ser un gran matemàtic, un gran professor i, en els darrers anys de la seva vida, el referent obligat dels mitjans de comunicació davant qualsevol tema o notícia que tingués a veure amb les matemàtiques o amb el seu ensenyament en el nostre país. Miguel de Guzmán ha estat, en l’última dècada, l’abanderat de la popularització de les matemàtiques a Espanya.

--------------------------------------

Tensegritats

Fotografía F. Martín Casalderrey