ISAAC NEWTON (1642 - 1727)

Newton va estendre l’imperi de totes les ciències mitjançant lleis matemàtiques que ensenyaven a llegir la natura i l’univers. Un consens unànime situa el savi al cim de la Ciència, com el més gran entre els grans.

Nen reflexiu i lector infatigable, que dissenyava enginyoses joguines mecàniques i prenia notes de tot allò que observava, Newton no va tenir una infantesa feliç; va créixer solitari, tímid, suspicaç i va viure sempre solter. Va haver de pagar-se els estudis amb serveis domèstics de porter i de cuiner del col·legi.

Amb una incomparable capacitat d’observació, concentració, reflexió, càlcul, estudi i treball, Newton va adquirir una sòlida formació científica en nombroses teories de Química, Física, Òptica, Matemàtica, etc., que havien estat iniciades per científics anteriors i a les quals, ja en una edat precoç, Newton donarà un impuls definitiu. Aquests primers científics els considera gegants sobre les espatlles dels quals s’enfilarà per buscar un fil conductor i un programa que transformarà els fruits de l’època en la síntesi coherent de grans teories unitàries. Així sorgeix la Gravitació universal dels Principia, potser el text científic més important, integració orgànica i ordenació matemàtica de les doctrines de Copèrnic, Kepler i Galileu sota les tres lleis fonamentals de la dinàmica que unifiquen les lleis del moviment terrestre i  de la volta celeste. Així, també, dóna llum al Càlcul infinitesimal, separant la ganga geomètrica dels casos particulars de problemes d’àrees i tangents dels grans matemàtics (Arquimedes, Fermat, Pascal, Wallis, Barrow...) per tal de trobar el principi general i crear un algoritme de validesa universal.

El Càlcul de Newton té una orientació cinemàtica; fluent és la quantitat que varia amb el temps i fluxió la velocitat del canvi; utilitza les sèries infinites per estendre el càlcul fluxional per derivació terme a terme. En la Integració, substitueix la concepció secular de l’àrea com a suma infinita d’infinitesimals per la raó de canvi de l’àrea respecte a l’abscissa; calcula l’àrea per antiderivació i, així, senyala, per primera vegada, el caràcter invers de quadratures i tangents.

Newton va rebre nombrosos honors: va ser nomenat president de la Royal Society, membre del Parlament britànic i director de la Casa de la Moneda. Fou enterrat a l’abadia de Westminster entre els més insignes personatges anglesos.

--------------------------------------

Fragment de la famosa Epístola posterior (27/8/1676) que Newton va escriure a Leibnitz a través d’Oldemburg, on descriu (inspirat en la interpolació de Wallis) els passos que el van conduir al primer resultat important, la sèrie binomial, generalització a exponents fraccionaris del desenvolupament del binomi (ja conegut per Tartaglia, Cardano i Pascal), un instrument algorítmic inseparable de les seves investigacions sobre Càlcul infinitesimal.