Sophie Germain va ser una matemàtica autodidacta. Va néixer l’u d’abril de 1776 a París, a les últimes dècades del Segle de les Llums. Els canvis polítics i socials que es produïen a França durant la seva infantesa van determinar que, des de molt petita, considerés la Ciència i, especialment la Matemàtica, com l’estímul intel·lectual que donava sentit i tranquil·litat a la seva existència. En particular, li va impressionar la llegenda de la mort d’Arquimedes per un soldat romà, mentre estava absort en un problema de geometria. Va quedar tan commoguda pel fort efecte de la Matemàtica, capaç de fer oblidar la guerra, que va decidir dedicar-se al seu estudi.

Tenia 19 anys quan es va fundar l’École Polytechnique de París. Com que les dones no hi eren admeses (no se n’admetran fins al 1972), va aconseguir fer-se amb apunts d’alguns cursos, entre ells, el d’Anàlisi de Lagrange. A la fi del període lectiu, els estudiants podien presentar les seves investigacions als professors; Sophie va presentar un treball, signant-lo com Antoine-Auguste Le Blanc, un antic alumne de l’escola. El treball va impressionar Joseph Louis Lagrange (1736 – 1813) per la seva originalitat, i va voler conèixer-ne l’autor. En saber la seva veritable identitat, la va felicitar personalment i li va predir èxit com a analista, animant-la, així, a continuar estudiant.

Els seus primers treballs en Teoria de Nombres els coneixem a través de la seva correspondència amb C. F. Gauss, a qui mantenia oculta la seva identitat sota el pseudònim de Monsieur Le Blanc. El teorema que duu el seu nom fou el resultat més important, des de 1738 fins a 1840, per demostrar l’últim teorema de Fermat; a més a més, aquest resultat va permetre demostrar el teorema (aleshores encara era la conjectura) per al cas en què l’exponent valia n = 5.

Posteriorment,  les seves recerques es van orientar a la Teoria de l’Elasticitat i, al 1816, va aconseguir el Gran Premi de les ciències matemàtiques que l’Acadèmia de Ciències de París atorgava al millor estudi que expliqués, mitjançant una teoria matemàtica, el comportament de les superfícies elàstiques (es pretenien explicar les experiències d’Ernst Chladni);   va publicar també diversos llibres sobre aquest tema.

Als darrers anys de la seva curta vida, a més a més de dos treballs matemàtics, un sobre curvatura de superfícies i l’altre sobre teoria de nombres, va escriure un assaig sobre filosofia de la ciència,  que August Comte va citar i elogiar en la seva obra.

--------------------------------------

Arenes musicals... Si s’escampa sorra en una placa metàl·lica i se la fa vibrar amb música, per exemple, amb un violí, la sorra es distribueix formant patrons geomètrics ordenats.