DivulgaMAT
Inicio - DivulgaMAT Facebook - DivulgaMAT Twitter - DivulgaMAT

Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Valencià) - Abel (1802-1829)
PDF Imprimir Correo electrónico
Martes 01 de Enero de 2008
Índice del artículo
Enero 2008: El Rostre Humà de les Matemàtiques (Valencià)
Introducció
Equip
Índice da Exposició
Pitágoras (ca. 585-500 a.C)
Euclides (ca. 325-265 a.C.)
Arquímedes (ca. 287-212 a.C.)
Apolonio (ca. 262-190 a.C.)
Hipatia (¿?-415)
Al-Jwarizmi (s. IX)
Fibonacci (ca. 1175-1250)
Tartaglia y Cardano (ca. 1499-1557; 1501-1576)
Descartes (1596-1650)
Fermat (1601-1665)
Newton (1642-1727)
Leibniz (1646-1716)
Madame de Châtelet (1706-1749)
Euler (1707-1783)
Lagrange (1736-1813)
Sophie Germain (1776-1831)
Gauss (1777-1855)
Cauchy (1789-1857)
Abel (1802-1829)
Galois (1811-1832)
Riemann (1826-1866)
Sonia Kovaleskaia (1850-1891)
Poincaré (1854-1912)
Hilbert (1862-1943)
Emmy Noether (1882-1935)
Ventura Reyes Prosper (1863-1922)
Julio Rey Pastor (1888-1962)
Puig Adam (1900-1960)
Luís Santaló (1911-2001)
Miguel de Guzmán (1936-2004)
L'Exposició en els Centres educatius
Todas las páginas

NIELS HENRIK ABEL (1802 - 1829)

Cauchy

Abel neix a Finnöy (Noruega). És el segon de set germans d’una família culta, però pobra, i ha d’afrontar nombroses contrarietats al llarg de la seva curta vida, com la prematura mort del seu pare, pastor protestant. És un ésser malaltís i fràgil, enamoradís i simpàtic, que li agrada el teatre, la música i la poesia, en la qual hagués volgut expressar la seva malenconia.

Des de molt jove és considerat com un geni matemàtic extraordinari. Però no és un matemàtic seriós i greu, sinó romàntic, tímid i agradable, capaç de desenvolupar les seves idees enmig de la nit, després d’una festa, o d’efectuar els seus càlculs amb guix als murs d’un edifici.

El seu primer èxit important és la demostració de la impossibilitat de resoldre per radicals l’equació general de cinquè grau. A rel d’això, se li concedeix una beca de dos anys, perquè viatgi per Alemanya i França i contacti amb els millors matemàtics. A Berlín rep ajuda de Crelle, però el gran Gauss se li mostra completament inaccessible.

Investiga sobre les funcions el·líptiques i recull els seus descobriments en una memòria que presenta a l’Acadèmia de Ciències de París, però és tractat amb displicència; i Cauchy, encarregat d’avaluar-la, l’extravia. Després de la mort d’Abel, la memòria és trobada i admirada i se li concedeix, juntament amb Jacobi, el Gran Premi de matemàtiques de l’Acadèmia. També s’ocupa del rigor en l’Anàlisi i fa importants contribucions a l’estudi de la convergència i de la suma de sèries, com ara la sèrie binòmica.

Després del seu periple europeu retorna a Cristiania (Oslo), pobre i malalt de tuberculosi. Treballa com a professor substitut a la seva universitat i, pel Nadal de 1828 viatja amb trineu per veure la seva promesa. La seva salut empitjora i mor el 6 d’abril de 1829. Dies després se sap que havia aconseguit plaça fixa de professor a la universitat de Berlín.

Desapareix així, amb 26 anys, un geni romàntic marcat per la tragèdia; creador d’una matemàtica més atrevida, moderna i abstracta, amb trets de veritable poesia, d’una bellesa sublim.

--------------------------------------

L’EQUACIÓ GENERAL DE CINQUÈ GRAU (O SUPERIOR)
ax5 + bx4 + cx3 + dx2 + ex + f = 0
NO ÉS RESOLUBLE PER RADICALS
Premio Abel

El Premi Abel, establert al 2002 (bicentenari del seu naixement) podria ser l’equivalent a l’inexistent Nobel de Matemàtiques.



 

© Real Sociedad Matemática Española. Aviso legal. Desarrollo web